todo empieza aquí

Ufffff! En que lío me he metido!

Me encanta daros a elegir, pero creo que no lo volveré a hacer a no ser que tenga un poco desarrollados los temas que os propongo.

Si al final resultará que el “pensamiento complejo” será como el “especial tetas” de un compañero comentarista.

Así pues, como creo que no es justo haceros esperar tanto he decidido que iré abordando el tema, poco a poco, des de los diferentes matices a lo largo de algunos post, a no ser que me ensordezcan algunos de vuestros gritos en los comentarios invitándome a enmudecer.

CAPÍTULO PRIMERO “SESIÓN TUPPER-WARE”

Era un migdia, el rellotge del microones va anunciar que el menjar estava preparat. Que el plat de vidre ja havia donat el número de voltes necessàries perquè les ones electromagnètiques impregnessin proporcionalment cadascuna de les amuntegades espirals tricolors recobertes de formatge en l’hermètic “tupper-ware”.

Acte seguit, les tres estaven assegudes a la taula de les divergències, les converses, les inquietuds, de les paraules i els despertars… En fi, la taula multifuncional segons els moments de reunió, de treball, de manualitats…. I en aquell precís moment, la taula “tupper-ware”, que no sessió “tupper-ware” en trobades grupals i veïnals :P (per si algú ho converteix en porno, tal com dia un company bloggero, sí, el de sempre).

I entre mossegada i mossegada, una de nosaltres va començar a divagar, tot preguntant:

- creieu que els homes i les dones pensem diferent? O bé tothom pensem diferent?

- és diu que els homes son més simples? Perquè? I si es així perquè ens entenen quan parlem de tots els matisos?

- potser, no és que els homes siguin simples, sinó que decideixen abordar la vida des de la “senzillesa” i la “simplicitat”. Si es així, ho trien conscientment?

- o bé, les dones pensem en tantes variants que ens compliquem la vida perquè volem que plogui al gust de tothom?

- i quan homes, dones i homosexuals trenquem els topics, som una excepció?

- i quan no es qüestió de gènere, potser condicionat perquè hem estudiat ciències o lletres?

- o som com som, pensem com pensem, actuem com actuem condicionats per l’historia? Una història marcada pel poder dels homes que els ha tret la necessitat de pensar tant i unes dones que han tingut que ser cuidadores procreadores, mediadores…?

- Perquè la gent que ens compliquem, -que encara ara no puc dir si es pensament complex o no-, intentant pensar en tots els punts de vista, ho fem conscientment?

I de totes aquestes preguntes, va sorgir el terme “pensamiento complejo” i l’intent d’entendre’l, de trobar-hi algunes respostes i conseqüentment, decidir si volíem seguir pensant així o no, com era la manera més saludable de fer-ho, etc.

La sobretaula va acabar com havia començat, amb un “tuper-ware” ara buit i sense les espirals tricolors donant voltes al plat de vidre col·locat al mircroones.

En arribar a casa, intentant trobar respostes a les nostres preguntes, d’entre els llibres desordenats amuntegats en les estantaries, em vaig trobar amb Edgar Morin, autor del “Pensamiento Complejo”.