post "prevotació"
Bé, dies abans vaig rebre un mail d'una amiga (no se perque m'agrada més l'idea de la carta!!) i com no, era un tema recurrent "l'AMOR", així que li vaig demanar permís per compartir amb vosaltres la meva resposta i veure la vostra opinió mentrés preparo els dos temes posteriors escollits per votació popular: "El pensamiento complejo" i "l'Amistat".
Aquí us deixo amb el mail, feu clic sobre la imatge per tal que el pogueu llegir:
i tu:
- que en penses?
- creus en el company/a de viatges?
- o bé, en els passatgers?
- ...
o simplement, i tu, que hi dius
P.D (sento trigar en pujar els propers temes, però això de fer la consulta popular, em requereix abordar-lo més qualitativament i per tant, informar-me més. Espero poder pujar-los a finals d'aquesta setmana i/o començaments de la propera)
Hola!m'agragat aquesta carta.
ResponderEliminarM'ha recordat a la cançó de Sau "El tren de mitjanit" sobretot aquestes estrofes:
"N´he conegut molts com tu i jo
és bo saber que no estem sols,
això és bo.
No sempre s´està de sort
no sempre trobaràs el mar darrera el port.
Hi ha Julietes buscant Romeus
hi ha princeses que busquen dolor,
si tens el cor solitari
cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit"
El que jo penso es que és molt bonic espera un acompanyat, i també és meravellos tenir un acompanyant en el trajecte de la vida, però no sé per qué hi ha gent que troba aquest acompanyant i d'altres troben molts passatgers, i també hi ha qui viatge ben sol. El que sí ser, és que estiguis sol, acompanyat de un o de molts, has de fer el viatge somrient i no tancant cap porta, i sempre sent un mateix...i si hi ha algú que t'ha d'acompanyar en aquest viatge ja te'l trobarás, perqué el viatge és llarg i intens...i si no hi ha ningú sempre estaré jo perqué somriguis.
Ja ho deien els Sopa:
"Sota una estrella
hi haurà algú sempre
que sigui com tu
que estigui perdut.
De dia quan torna a casa
compta en veu alta els minuts i els anys
i mira els records com passen
mentre espera tornar a marxar.
Vol anar més lluny, on els somnis neixen,
tren de l’amor que no sap si pararà.
No entén perquè tot va tant de pressa
per cada tren que perd un somni morirà."
Molts petonets!
ona
bé, estic d'acord amb tu, ona. Amb quasi tot, l'únic a dir és que no sempre fem el viatge somrient i sense tancar portes. En somrient, penso en que a vegades altres qüestions de la vida et superen i pasen a un primer pla i el somriure queda amagat. En no tancar portes, penso en que a vegades, la vergonya, prejudicis, dubtes,... en tu mateix o en l'altres crea barreres que tanquen portes i és una llàstima. Potser algú dirà, doncs llavors no era el passatger que havia de venir, personalment, qui sap?
ResponderEliminarEl que si que és veritat es que els bons amics i la família fan que relativitzis la parella, perque l'amor el tens iguals, els fills els pots tenir igual i la felicitat depén de com la miris, la visquis i el que n'esperies. I la ment humana, és tant forta per decidir canviar o deixar de fer-ho.
Moltes gràcies pel teu comentari, ha estat molt inspirador i més amb les cançons. Clavades doblement (per encertat i pel cor).
Animo a altres comentaristes a que ilumineu els vostres comentaris amb cançons i per cert, conec un capaç de fer-ho, oi Rafa!
Un peto i un estel Ona