viernes, 4 de mayo de 2007

Començar el dia


Va aixecar-se,

Es va llevar.

Com cada dia, tant sols va haver d’obrir els ulls.

Uns ulls que es van obrir automàticament amb la tranquil·litat i suavitat de les cortines corredisses.

Va acomiadar-se del llit, pausadament, sentint les carícies dels llençols sobre la seva pell nua i rítmicament va entrar a la dutxa deixant que l’aigua llisques tot purificant la seva esblanqueïda pell gota a gota.

Aquest va ser el seu despertar. L’acte d’aixecar-se, de llevar-se.

L’esmorzar l’esperava taula. Fruit dels quatre elements. Era l’energia per començar el dia, l’aliment de la terra, la companyia que de bon matí la nodria, en silenci.

I de sobte, un espetec, amagat darrera un pensament o una emoció, “què se jo?”

No tenia ganes d’anar a treballar, ni d’endinsar-se en la lectura, ni d’embotir-se dins la televisió, ni de perdre’s pels carrers de la ciutat, ni d’explorar nous indrets, ni de creuar paraules, mirades, contactes.

I malauradament, tampoc tenia ganes de tornar al llit.

S’havia aixecat. Ja estava llevada. El dia havia començat.

Un acte i unes paraules contradictòries al seu estat .

Segurament, que algun cop a la vida us heu despertat amb aquesta sensació i sinó ha estat així, doncs no se si dir-vos que sou afortunats o no.

Es curiós, no! Com el fet i la paraula aixecar-se, llevar-se, despertar-se, començar el dia… té unes connotacions que a vegades no acompanyen a l’acció i/o a l’estat. Potser, estaria bé, que cada cop que ens succeeixi això, ens replantegem el significat d’aquest acte; no tant sols per sentir-nos, com a mínim, “productius” sinó aprofitar-lo i per viure’l.

I viure’l vol dir valorar-lo, “extraer-le el jugo a la vida”, que no “carpe diem” – donat que les dos son extretes del “Club de los poetas muertos”-.

M’explicaré, no ens obliguem a anar a treballar perquè s’ha de fer, per complir. Reorientem la nostra mirada i pensem en com podem aprofitar al màxim el dia, extreure’n el fruit. No ens replantegem, com ser més feliços, les desigualtats al món, les injustícies socials que ens fan sentir culpables “consum, societat del benestar….”, si la vida que portem es o no es la que volem portar. Simplement, aquest dia, pensa que la teva vida es així, que tu ets així… que hi ha coses que son fruit del teu entorn, de l’educació que has rebut, del teu interior o personalitat. Que hi ha coses que pots canviar i altres que no o que canviaràs més endavant. Quan trobis la claredat en tu mateixa. Tot es qüestionable.

Llavors, la millor opció, crec que es plantejar-te com aprofitar el dia tot fent les coses que has de fer per “obligació” i viure-les. I si tens força i un moment, potser fer-te un petit regal, una petita ofrena. Perquè el qüestionament, només et generarà més incerteses i les incerteses et provocaran dubtes i sentiment de pèrdua, desorientació….

Així que, dormis en un llit de matrimoni, individual o al sofà del menjador, aixeca’t i comença el dia esvaint aquests pensaments igual que el vent retira els núvols de tempesta i aixeca les boires. Agafa la motxilla i ves a treballar tot regalant somriures, paraules, mirades i serenitat.

Finalment “disfruta”, que la vida son quatre dies. I tot i que no sigui la vida que t’agradaria, és la que t’ha tocat viure.

P.D (Gràcies a la gent que amb els vostres comentaris m'animeu a seguir endevant amb aquesta blog, i com no, jo us animo i que convido a que digueu la vostra. Jo sóc igual que vosaltres, no sóc cap eminencia, i si llegiu el text de la dreta veureu quina vull que sigui l'esencia d'aquesta blog. Vosaltres. La comunicació. La diversitat o igualtat de pensaments... Tot i així, gràcies per animar-me)

6 comentarios:

  1. Hola Guapa! M'estreno avui.
    Be crec que en primer lloc no ets la unica que a vegades a sentit aixo, i crec que pensar-ho no te perque ser necessariament dolent, ja que si una cosa no t'agrada, no hi estas a gust i acceptes aixo, també et pot ajudar a reorientar la teva vida introduint canvis (un canvi de feina, d'activitats d'oci inclus d'amistats)Despres de les crisi sempre venen canvis i normalment son cap a millor.

    De totes maneres, i ja se que tu no ho veus igual, a mi m'agradaria poder viure sense plantejar-me tantes coses. El meu somni es aixecar-me i no pensar en res. Pero suposo que vivim en una societat complexe.

    Bueno un peto. Ari

    ResponderEliminar
  2. Ah! i et felicito per la blog! perque ets prou valenta per expressar allo que penses, els teus dubtes i en definitiva per mostrar-te tal com ets. Ho hauriem de fer més (sobretot jo, perque compartint veiem que no som tant diferents.
    Un peto

    ResponderEliminar
  3. HOLA BONICA!
    Ja tocava que escriguis alguna coseta!!!
    Hi ha dies que ens sentim així, almenys jo, costa saber cap on anar?
    Per mi, el verb aixecar-se, té moltes idees, em puc aixecar del llit de l'acte de dormir, em puc aixecar d'una cadira després d'un sopar on les converses no s'acabaven, em puc aixecar després d'ensopega amb una pedra...per mi ara, "aixecar-se", significa tirar endavant, somriure, fer coses... i sobretot aixecar-me del sofà per sortir al carrer sense o amb pors, però sortir, que vol dir, VIURE.
    Passi el que passi ens hem d'aixecar i seguir...tot i que hi ha moments que estariem millor dins del llitet...
    Així, que aixeque-vos i sortiu al carrer que hi han milers de coses per conèixer, veure, sentir, riure i VIURE.

    Molts petonets!
    Ona

    ResponderEliminar
  4. Ari: bé, simplement l'escrit va neixer de la sensació d'un dia, que segurament a tothom li ha passat un cop a la vida i l'únic que em va encuriosir era la contradicció entre aixecar-se i aquesta sensació. Així va neixer el text i el "escrit" va ser la manera de fer-ho més atractiu als lectors, per no posar tant sols la parrafrada.
    Estic d'acord amb tu, això no te res dolent si et fa replantejar coses i canviar certes actituds. La dificultat és la manca de voluntat que tenim per fer-ho.
    D'altra banda, a mi m'encanta pensar, sempre que sigui per construïr i en el meu cas aquests pensaments no son una crisi, son un replantejament, despertar...

    ResponderEliminar
  5. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  6. Ona: m'ha encantat els diferents "aixecar-se's"; no hi havia pensat.
    I estic d'accord amb tu, ens hem d'aixecar i seguir endevant.
    El bonic, crec, és que hauriem de pensar més amb el significat d'aquesta paraula perquè és positiva, resulta carregadora d'energia, desperta optimisme i per tant, és una paraula "conductora" i potser son aquestes paraules les que ens ajuden a tirar endevant des de l'optimisme

    Ari i Ona: gràcies pels vostres comentaris, per estar al meu costat i animar-me a seguir endevant. És maco que aquesta blog es converteixi amb un "arc iris", ple de colors i dels matissos de les diferents maneres de percebre les coses; tot i els sentiments, emocions i vivencies comunes.
    Gràcies de nou

    ResponderEliminar